La meva maleta de la vida

He viatjat molt com a turista, i el que no em fa menys viatgera. Em vaig adonar que m'encanta escriure, la fotografia i que la solidaritat, per a mi, és molt important. Em vaig armar de valor i post donar el primer pas vaig comprimir la meva vida en una maleta i em vaig mudar a un altre país: Argentina. T'enfrontes a nous reptes, descobreixes en tu facetes que desconeixies, et sorprens i et deixes sorprendre pel món. Aprens i amplies les teves perspectives. Desaprens i, a força d'algun cop i unes quantes lliçons, creixes en humilitat. Evoluciones. Enyores i crees records que ja no t'abandonaran perquè quan marxes, quan converteixes la teva vida en viatge i incertesa, es creix. Des del moment en què decideixes marxar, la teva vida es converteix en un vaivé d'emocions, de l'inesperat, d'aprenentatge i d'improvisació. Els sentits mai dormen, i durant un temps s'allunya la paraula rutina del teu vocabulari per deixar pas a l'adrenalina. Nous llocs, nous costums, nous reptes, noves persones...La sensació de començar de zero no m'espanta.

Tots naixem amb oportunitats i la més poderosa és la capacitat de desafiar les nostres pors. Sóc tan lliure com abans, però la sensació de llibertat, ara, és diferent. I si he escapat de la comoditat i he aconseguit que tot funcioni a milers de quilòmetres de casa meva, sento que puc fer qualsevol cosa que em proposi. Corroboras que moltes persones són de pas, i el valor de la majoria de situacions es relativitza. Perfecciones l'equilibri entre crear i cultivar llaços i saber desapegarte i desprendre't de persones, objectes i records: una lluita perpètua entre la inclinació, la nostàlgia i el pragmatisme. Aprens a acomiadar-te i a gaudir, encara que no oblides. Tampoc deixes de sentir i d'estranyar als teus, i a les amistats que vols.

La vida és una paradoxa meravellosament misteriosa. Post la meva experiència a Buenos Aires, la meva vida, de nou, en cinc maletes versus a les set inicials; doncs he decidit desprendre'm de dues d'elles, i d'una part del meu equipatge, ja que el meu objectiu no és omplir les maletes, sinó buidar-les, caminar cada dia més lleugera, però més humana. Un equipatge interior i un procés personal, psíquic i emocional, de qui emprèn un viatge de desenvolupament humà. Els viatges interiors comencen en l'ànima, són el resultat d'una pulsió molt íntima que brolla dins de cada un. Moltes persones viatgen al voltant del món i arriben molt lluny, però no prou a prop per conèixer el seu cor, per veure la geografia de la seva ànima. Només a través dels viatges interiors i dels nostres camins de vida, coneixem la veritat dels nostres paisatges emocionals i psicològics.

M'he tornat molt minimalista. I despresa, ja, de la major part de les meves possessions materials, altres cobren i doten d'especial valor la meva vida, així com els diferents vincles que m'uneixen a la gent a la que estimo. De nou l'important és aprendre alguna cosa en cada tram recorregut i no aturar-se per viure el bo (sense pagar en excés), aprenent a nedar a contracorrent i en una sola direcció; la que creus que pots aconseguir, on assoliments i recompenses són extraordinàriament bons, merescuts amb magnificència. Aquí és on una ha d'estar. A la resta, jo en dic sobreviure versus el repte i desafiament de viure.

Els viatgers interiors som cercadors, éssers inquiets i somrients capaços de riure de si mateixos. Valents i guiats per la força de la nostra autoconfiança i autoamor. Som espontanis i desperts. No viatgem buscant el visat de la felicitat, més aviat vivim feliçment els viatges segons se'ns presenten perquè no veiem la felicitat com una destinació sinó com una forma de viatjar. La meva major ambició, i post trobar-me amb mi mateixa, és estimar-me i cuidar-me eternament. La meva veritable aspiració continua sent tenir menys i SER MÉS, i seguir delectant diàriament: l'olor de la senzillesa, el valuós de la quotidianitat, de la meva vocació i de les meves aficions, i quant d'entranyable hi ha en allò pur i en allò bo.

Buenos Aires, Argentina